Hi ha persones que deixen empremta… i n’hi ha que es converteixen en llum. La Teresa ha estat, sens dubte, llum per a AVES.
Totes les persones que han passat per l’associació, en algun moment, han sentit la seva manera única d’estar: acollint sense judici, escoltant amb el cor, abraçant des de la senzillesa i una profunda humanitat. La Teresa no només hi era, era aquell espai segur on poder trencar-se i, a poc a poc, tornar-se a reconstruir.
Moltes persones recorden encara avui la seva primera trobada amb ella: una mirada plena de comprensió, una paraula justa, un gest tendre que ho canviava tot. Sabia posar nom al dolor i, sobretot, sabia acompanyar-lo. Amb una saviesa que no s’aprèn als llibres, sinó que neix de viure i d’estimar profundament.
Per a les persones voluntàries, la Teresa també ha estat guia i referent. Una presència constant, compromesa amb l’essència d’AVES, amb aquell amor incondicional que sosté i dona sentit a tot el que fem. Ens ha ensenyat el valor de les petites coses, de la responsabilitat compartida, de cuidar-nos i de cuidar.
El seu llegat és immens: queda en cada abraçada que es dona, en cada escolta sincera, en cada persona que, gràcies a ella, ha trobat un bri de llum enmig de la foscor.
GRACIAS, GRACIAS, GRACIAS.
AMAR, AMAR Y AMAR.
Aquestes paraules resumeixen el que ha estat i el que ens deixa. Un camí que continua viu en totes nosaltres.
“VIVIR HASTA DESPEDIRNOS”
E. Kübler-Ross
Avui sentim la seva absència, però també la seva presència en tot el que som i en tot el que fem. La Teresa continua en cada cor que ha tocat, en cada vida que ha ajudat a transformar.
Gràcies, Teresa, per tant.
Per la teva llum, per la teva saviesa, pel teu cor immens.
Sempre amb nosaltres. 💙✨
